Heu parat mai a pensar en la trista vida que desenvolupa un bolígraf que té les hores contades? La pena de saber que, quan més et gasten més prompte t'acabes.
Passen els dies i aquest petit tub de plastic dessitja amb totes les seues ganes poder sortir dún estoig fosc i fred on, els Pilots de punta fina li fan la vida impossible fent-se amos i senyors d'aquesta bossa ja que el seu destí no és ser usats en un curt període de temps, sino tot el contrari. Hom remena entre els múltiples bolis de totes les races i colors imaginables fins que hi troba el Bic blau que fa servir per a prendre aqueixos llargs apunts els quals ell odia amb la major força imaginable. El fan ballar de bon matí, inclòs es víctima d'erosions al seu cos a causa de dents despiadades que no tenen sentiment algun pel petit Bic Cristall. Més trist que aquesta rutina és el día de la seua suposta "mort" ja que ells no moren mai, simplement se'ls acaba la tinta. Son soterrats a una llunyana parerera a la que arriben volant impulsats per unes mans enfadades per la seua falta de lleialtat. Són esclaus de estudiants, adults i gent gran.
La vida més relaxada que li pot tocar a un Bic és ser destinat única i exclusivament a romandre damunt la tauleta del saló d'una parella d'avis que el fan servir per a fer els crucigrames del periòdic. Aquestos no pateixen malformacions ni son mastegats per dents joves i forts.
La invenció d'aquest tipus de bolígraf ha fet que se li perga el respecte a l'escriptura ja que amb una ploma, no es cometen les discriminacions abans esmentades. Per això el mètode d'escriptura menys violent es l'us de la PLOMA.
Aquesta mai mor.
Passen els dies i aquest petit tub de plastic dessitja amb totes les seues ganes poder sortir dún estoig fosc i fred on, els Pilots de punta fina li fan la vida impossible fent-se amos i senyors d'aquesta bossa ja que el seu destí no és ser usats en un curt període de temps, sino tot el contrari. Hom remena entre els múltiples bolis de totes les races i colors imaginables fins que hi troba el Bic blau que fa servir per a prendre aqueixos llargs apunts els quals ell odia amb la major força imaginable. El fan ballar de bon matí, inclòs es víctima d'erosions al seu cos a causa de dents despiadades que no tenen sentiment algun pel petit Bic Cristall. Més trist que aquesta rutina és el día de la seua suposta "mort" ja que ells no moren mai, simplement se'ls acaba la tinta. Son soterrats a una llunyana parerera a la que arriben volant impulsats per unes mans enfadades per la seua falta de lleialtat. Són esclaus de estudiants, adults i gent gran.
La vida més relaxada que li pot tocar a un Bic és ser destinat única i exclusivament a romandre damunt la tauleta del saló d'una parella d'avis que el fan servir per a fer els crucigrames del periòdic. Aquestos no pateixen malformacions ni son mastegats per dents joves i forts.
La invenció d'aquest tipus de bolígraf ha fet que se li perga el respecte a l'escriptura ja que amb una ploma, no es cometen les discriminacions abans esmentades. Per això el mètode d'escriptura menys violent es l'us de la PLOMA.
Aquesta mai mor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario